La tradició dels balls parlats al camp de Tarragona es remunta a finals del segle XVII, moment en què es documenten les primeres referències aquest tipus d’obres. Aquests són representacions teatrals de caràcter popular que es fan a l’aire lliure. Es tracta d’espectacles que uneixen teatre, música i dansa i que estan dedicats a la vida del sants patrons de la població o narren aventures de bandolers, pirates i donzelles o fan sàtires de temes d’actualitat.
Pel que fa al Ball parlat de Sant Joan de Rodonyà, tot i que se’n té constància des de la primera meitat del segle XIX, aquestes notícies acostumen a ser genèriques i de caràcter puntual. La documentació històrica d’aquesta tradició és escassa i dispersa. Entre aquestes en destaquen les cròniques de premsa que recullin la notícia de les representacions dels anys 1882 i 1895. Posant de manifest el ressò popular que tenia aquest espectacle com un dels principals actes de la festa major.
Pel vols del mes de maig de l’any 1916 el ple del consistori de Rodonyà acorda demanar al Bisbat que es tingui a bé el canvi de data de la celebració de la festa en honor a Sant Joan Baptista, i que en lloc de celebrar-ne el 24 de juny, passes a celebrar-ne el dia 29, data de la seva mort. Argumentant que el volum de les tasques del camp que es requerien a començament de l’estiu, la collita dels cereals i la preparació de la vinya, no els possibilitaven estar pels preparatius dels actes festius. Fent-se referència explícita a la dedicació que requeria la representació del Ball de Sant Joan, una dels principals actes lúdics d’aquesta programa de festes. Tasques en què hi participava una bona part de la població.

La sol·licitud fou acceptada pel Bisbe el 24 de maig del mateix mes de maig, passant des d’aquell any i, fins a la data, a celebrar-se la festa major de Rodonyà, a finals d’agost.
Una de les conseqüències més transcendents d’aquesta conjuntura del canvi de data de la celebració de la festa major, fou el que es va deixar de representar el Ball de Sant Joan. En el decurs de les primeres dècades de segle XX, aquesta antiga tradició dels balls parlats, tan arrelada a les contrades del camp de Tarragona, havia anat en decadència. I tan sols en poques poblacions aquest costum perdurà més enllà del traspàs de segle. Molts foren els factors que influïren en aquesta dinàmica però, en qualsevol cas, el ball de Sant Joan Baptista de Rodonyà fou un d’aquests pocs casos en què més tardà a perdre’s.
Aquest fet va possibilitar que fos un dels balls que el folklorista Joan Amades i el mestre Joan Bial Serra varen documentar i registrar cap als anys 30, en el marc del seu estudi sobre aquest tipus de manifestacions de la cultura popular i tradicional. Gràcies aquesta conjuntura que s’ha preservat la música original que acompanya al ball.
Amb tot, amb el pas dels anys les referències i el record d’aquest ball, anaren caient en l’oblit fins a perdre’s qualsevol referència a aquesta manifestació artística, que havia estat un referent cultural per a la població.
Ha estat a partir d’un seguit d’iniciatives, centrades en la posada en valor d’aquestes antigues representacions de marcat accent popular, les que ha comportat que en els darrers anys s’endegués, arreu, una dinàmica de recuperació i restauració dels balls parlats. És amb aquesta idea, que el poble de Rodonyà s’ha sentit motivat per assolir el repte que esdevé representar de nou el que havia estat una de les més importants manifestacions artístiques de la població. Fins a esdevenir, amb el pas dels anys dels principals referents del patrimoni etnogràfic de la localitat.
El projecte de recuperació de la representació d’aquesta peça de teatre popular, compta amb la implicació de bona part del conjunt de la població, per tal que el Ball de Sant Joan Baptista esdevingui de nou el que havia estat.