L’ARGUMENT

La majoria dels balls parlats del Camp de Tarragona, acostumen a ser representacions hagiogràfies dels patrons de les poblacions on aquests s’hi celebren. I així és, també, el cas del ball parlat que ens ocupa. L’església parroquial de Rodonyà està sota l’advocació de Sant Joan Baptista, essent aquest el patró de la població. Motiu pel qual és aquest personatge el protagonista del Ball parlat d’aquest poble.

Bé què en el santoral hi ha dues dates dedicades a Sant Joan Baptista, una el 24 de juny, celebració del seu naixement i l’altre, el 29 d’agost, data en què es commemora la seva mort. Tot i representar-se tradicionalment al juny, l’argument del ball de Rodonyà no es centra en l’obra evangèlica de Sant Joan Baptista sinó que ho fa en el seu martiri. Episodi que va tindre lloc a la província romana de Judea pels vols del 1er ¼ del segle I de la nostra era.

SINOPSIS
El Rei Herodes i la seva cunyada Herodies són amants, és un fet sabut a tota la cort reial. Fins i tot Felip, el marit de Herodies, i Salomé, filla de Felip i Herodies coneixen l’afer.
Joan Baptista aconsella al Rei Herodes que ha d’acabar amb aquesta història d’amor. En un principi Herodes sembla que li vol fer cas, i decideix trencar amb Herodies. Aquesta en saber-ho cau malalta. Salomé parla amb el Rei i el convenç perquè continuï amb la relació que hi ha entre ell i la seva mare.

Un cop recuperada Herodies, Herodes fa tancar a la presó a Joan Baptista per no haver de sentir més els seus consells. Felip recrimina a Herodes que sigui amant de la seva dona i que hagi tancat a Joan a la presó. Llavors el Rei també fa tancar a Felip.

Salomé balla davant del Rei i aquest, encantat amb la noia, li diu que li demani el que vulgui que li concedirà. Salomé, d’acord amb Herodies, demana al Rei el cap de Joan Baptista. D’aquesta manera aconseguirà que Joan mai més s’interposi entre la seva mare i Herodes.

EL REPARTIMENT

El nombre total de personatges que intervenen en l’obra és de 23, D’aquests, 5 assoleixen un paper principal, entre els quals hi ha els protagonistes mentre que la resta són personatges secundaris que complementen la dinàmica de l’acció de l’obra.

Tot i que generalment, mai consta en el repartiment dels Llibrets dels Balls parlats també hi apareix un personatge que té un paper especial en el marc de la representació; el diable. Aquest personatge participa de forma activa de l’espectacle però ho fa al marge de la pròpia obra, es tracta d’un contrapunt satíric dels esdeveniments o persones d’actualitat de la població. A la vegada que esdevé el principal animador de la vetllada.

LA MÚSICA

Tot i ser representacions teatralitzades de vides de sants, s’anomenen balls parlats, per què entre escena i escena es marquen unes passes de ball a ritme d’una tocada, que es va repetint. D’aquí no tan sols en ve el nom “ball” sinó que a la vegada esdevé un tret característic i diferencial de cada un d’aquests espectacles. On segons sigui el cas la coreografia té més o menys rellevància.
En el cas del Ball de Sant Joan de Rodonyà, la coreografia és testimonial i tan sols es fan uns passos molt simples cada cop que es repeteix la música de la melodia en els canvis d’escena. Amb tot, a diferència d’altres balls on les partitures originals no han arribat fins avui, en el cas del Ball de Sant Joan, s’ha preservat la tonada original. Fou gràcies a la tasca del folklorista Joan Amades i de la transcripció que en feu el mestre J. Tomàs que aquesta melodia fou recollida en l’Obra del Cançoner Popular i més tard en la gran obra del Costumari Català.

Amb la finalitat de recuperar la melodia s’ha portat a terme un estudi musical de la peça que ha possibilitat tant disposar de la melodia per a la representació del ball com popularitzar la tonada per garantir-ne la seva pervivència. En aquest sentit, les pròpies característiques de la peça, de fàcil interpretació, fan que sigui un element adequat per ser assimilat per als nivells bàsics dels estudis musicals de les línies escolars del poble.

VESTUARI

Un dels grans reptes que ha comportat la recuperació del Ball parlat de Sant Joan de Rodonyà rau en la confecció del vestuari. Per tal d’assolir aquesta empresa s’ha considerat oportú comptar amb la participació voluntària del col·lectiu de dones del poble.

La proposta de vestuari, s’ha definit, també, com un programa participatiu de totes aquelles persones de la població que estiguin interessades a participar activament d’aquest projecte. La primera tasca que s’ha portat a terme ha estat la documentació històrica sobre la indumentària del moment històric al qual es correspon la representació, que ha servit de base a la localització i adquisició de les teles més apropiades. Tenint en compte, que es parteix d’un pressupost ajustat a la proposta d’aquest tipus d’espectacle.
S’ha considerat pertinent primar una unitat compositiva en relació als vestuaris, les vestimentes són de línies senzilles, un vestit o una túnica interior subjectada per un cinturó o corda i per sobre un mantó o mocador, depèn del personatge. És el tipus de teixit el que marcarà la procedència del personatge, el grau social. Pels personatges més poderosos econòmicament s’ha pensat en teixits més vistosos i que aparentin més qualitat, però en molts casos, seran els complements els que ens ajudaran a donar importància als personatges, aplicant fornitures, cintes, passamaneries, brotxes i pels altres personatges, teixits més sobris i senzills.

A partir d’aquests plantejaments s’ha realitzat el disseny personalitzat de la vestimenta de cada un dels personatges i de la seva caracterització. Realitzant-se posteriorment el corresponent patró que ha de servir de base per a la confecció dels vestits (tallat i cosit) de cada un dels personatges que apareixen a l’obra.